1-3. L’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys. Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor es va apoderar d’ell. El cel s’obrí i va tenir visions divines.
4. Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent.
5. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana.
6. Cada un tenia quatre cares i quatre ales.
7. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit.
8. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats.