1-3. L’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys. Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor es va apoderar d’ell. El cel s’obrí i va tenir visions divines.
4. Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent.
5. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana.
6. Cada un tenia quatre cares i quatre ales.
7. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit.
8. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats.
9. Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant.
10. Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila.
11. Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l’una amb l’altra, i dues els cobrien el cos.
12. Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit els empenyia.
13. L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs.
14. Els vivents anaven i venien com un llamp.