4. Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d’Israel i els ramats d’Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites.”
5. El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:– Jo, el Senyor, demà faré això al país d’Egipte.
6. A partir de l’endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d’Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites.
7. El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d’Israel.
8. El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:– Preneu dos bons grapats de sutge d’un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó.
9. El sutge es convertirà en pols i s’escamparà per tot el país d’Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.
10. Ells van prendre sutge d’un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals.
11. Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis.
12. Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.
13. El Senyor va dir a Moisès:– Demà lleva’t de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
14. Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra.
15. Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra.
16. Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
17. Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble.