25. La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres.
26. Tan sols a la regió de Goi-xen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27. El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:– Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
28. Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29. Moisès li va respondre:– Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
30. Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31. El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit.
32. Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.
33. Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra.
34. Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor.