24. La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s’havia vist mai des que Egipte existia com a nació.
25. La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres.
26. Tan sols a la regió de Goi-xen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27. El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:– Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
28. Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29. Moisès li va respondre:– Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
30. Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31. El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit.
32. Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.
33. Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra.
34. Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor.
35. El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.