22. El Senyor va dir a Moisès:– Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l’herba dels camps en tot el país d’Egipte.
23. Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte.
24. La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s’havia vist mai des que Egipte existia com a nació.
25. La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres.
26. Tan sols a la regió de Goi-xen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27. El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:– Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
28. Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29. Moisès li va respondre:– Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
30. Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31. El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit.