16. Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
17. Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble.
18. Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara.
19. Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran.”
20. Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals.
21. D’altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
22. El Senyor va dir a Moisès:– Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l’herba dels camps en tot el país d’Egipte.
23. Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte.
24. La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s’havia vist mai des que Egipte existia com a nació.
25. La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres.
26. Tan sols a la regió de Goi-xen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27. El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:– Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
28. Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29. Moisès li va respondre:– Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
30. Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31. El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit.
32. Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.