14. Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra.
15. Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra.
16. Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
17. Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble.
18. Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara.
19. Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran.”
20. Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals.
21. D’altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
22. El Senyor va dir a Moisès:– Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l’herba dels camps en tot el país d’Egipte.
23. Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte.