14. Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.
15. Llavors els mags van dir al faraó:– Aquí hi ha la mà de Déu.Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
16. El Senyor va dir a Moisès:– Demà lleva’t de bon matí, vés a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
17. Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d’Egipte quedaran plenes de tàvecs;
18. però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, sóc enmig d’aquest país.
19. Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà.”