1. El Senyor va dir encara a Moisès:– Digues a Aaron: “Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d’Egipte.”
2. Aaron va estendre la mà cap a les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país.
3. Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte.
4. Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:– Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.
5. Moisès li va respondre:– Digna’t assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
6. Ell va dir:– Demà mateix.Moisès afegí:– Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu.
7. Les granotes s’apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
8. Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
9. El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.