16. Digues al faraó: “El Senyor, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar.
17. Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo sóc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang.
18. Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l’aigua.”
19. El Senyor va dir a Moisès:– Digues a Aaron: “Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d’Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l’aigua es converteixi en sang.” Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.
20. Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d’ells va alçar el bastó, donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l’aigua del Nil es convertí en sang.
21. Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l’aigua. Hi havia sang en tot el país.
22. Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
23. El faraó se’n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet.