8. Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’aixecava; tothom es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda.
9. Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès.
10. Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tothom es prosternava a l’entrada de la seva pròpia tenda.
11. El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
12. Moisès va dir al Senyor:– Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.”
13. Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.