14. El Senyor li va respondre:– Vindré en persona i et faré reposar.
15. Moisès va replicar:– Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí.
16. Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.
17. El Senyor li respongué:– També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.
18. Llavors Moisès va dir:– Deixa’m contemplar, si et plau, la teva glòria.
19. El Senyor li va respondre:– Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.
20. Però va afegir:– No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuarvivint.
21. I va dir encara:– Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca,
22. i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat.
23. Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.