1. El Senyor va ordenar a Moisès:– Vés-te’n d’aquí amb el poble que vas treure d’Egipte. Vés cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents.
2. Jo enviaré al teu davant un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.
3. Entraràs en un país que regalima llet i mel. Però jo no us hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.
4. En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s’entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa.
5. Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t’acompanyés uns moments, t’exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.»
6. I d’ençà que se n’anaren de la muntanya de l’Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.
7. A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament.
8. Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’aixecava; tothom es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda.
9. Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès.