23. Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
24. Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25. Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris.
26. Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:– Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!Tots els levites es van reunir al seu voltant.
27. Ell els digué:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.”
28. Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29. Després Moisès digué:– Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.
30. L’endemà, Moisès va dir al poble:– Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.
31. Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:– Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or.
32. Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit.
33. El Senyor respongué a Moisès:– El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre.
34. I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel t’anirà al davant. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat.
35. El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.