13. Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.”
14. Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
15. Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats.
16. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules.
17. Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès:– Crits de guerra al campament!
18. Ell va respondre:– No són crits de victòriani són crits de derrota,sinó cants de festa, el que jo sento.
19. Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
20. Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
21. Moisès va dir a Aaron:– Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
22. Aaron respongué:– Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
23. Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
24. Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25. Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris.
26. Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:– Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!Tots els levites es van reunir al seu voltant.