3. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
4. Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:– Moisès, Moisès!Ell respongué:– Sóc aquí.
5. Déu li digué:– No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
6. I va afegir:– Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.
7. El Senyor li digué:– He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;
8. per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
9. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen.
10. Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.
11. Moisès digué a Déu:– Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?
12. Déu li va respondre:– Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.
13. Moisès va dir a Déu:– Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?