11. Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d’entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.
12. El Senyor digué a Moisès:– Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.
13. Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu,
14. després de dir als ancians:– Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells.
15. Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir.
16. La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d’enmig del núvol.
17. La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya.
18. Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.