1. »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi.
2. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi.»Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau.
3. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
4. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.
5. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propietat d’un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis.
6. »Quan algú rep d’un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casa seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble.
7. Però si no es descobreix el lladre, l’amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company.
8. En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d’un bou, d’un ase, d’una ovella, d’un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin serne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.
9. »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l’enduen quan no ho veu,
10. el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l’altre. L’amo de l’animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir.
11. Però si el veí ha vist com li robaven l’animal, haurà d’indemnitzar l’amo.