14. Ell li replicà:– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci?Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.»
15. També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou.
16. El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare.
17. Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien.
18. Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué:– Com és que avui torneu tan d’hora?
19. Elles li van respondre:– Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat.
20. Ell els digué:– I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.
21. Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller.
22. Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»
23. Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu,
24. que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.
25. Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.