14. Moisès va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits.
15. Moisès els digué:– Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones.
16. El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat.
17. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya.
18. La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
19. El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
20. El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi.
21. El Senyor digué a Moisès:– Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure’l. Si ho fan, en moriran molts.
22. Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
23. Moisès va dir al Senyor:– El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
24. El Senyor li respongué:– Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure’m a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
25. Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.