12. Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d’Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.
13. L’endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d’ell hi havia gent des del matí fins al vespre.
14. El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué:– Com és que fas això amb el poble? Per què t’asseus tot sol a judicar fent així que la gent s’hagi d’esperar des del matí fins al vespre?
15. Moisès li va respondre:– El poble ve a trobar-me per consultar Déu.
16. Quan tenen un plet vénen aquí, perquè jo sentenciï entre ells i els faci conèixer els decrets de Déu i les seves lleis.
17. El seu sogre li va replicar:– No està bé, això que fas.
18. Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquè aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol.
19. Ara escolta el meu consell i Déu t’ajudarà. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes.
20. Ensenya també al poble els decrets i les lleis, indica’ls quin camí han de seguir i com s’han de comportar.
21. Però tria entre el poble homes de vàlua, que reverenciïn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu.
22. Ells judicaran habitualment el poble i, quan hi hagi casos importants, que te’ls presentin, però que ells judiquin els afers senzills. Alleugereix així la teva càrrega: que ells t’ajudin a portar-la.
23. Si ho fas així, i és Déu mateix qui t’ho mana, ho podràs suportar, i aquesta gent se’n tornarà en pau.
24. Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia.