26. Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n’hi haurà.
27. Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar.
28. Llavors el Senyor va dir a Moisès:– Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis?
29. Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.
30. Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.
31. Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.
32. Moisès va dir:– El Senyor ens ha donat aquesta ordre: “Ompliu de mannà la mesura d’un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d’Egipte.”
33. Moisès va dir a Aaron:– Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.
34. Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, Aaron va posar la gerra davant el document de l’aliança, per tal de conservar el mannà.
35. Els israelites van menjar mannà durant quaranta anys, fins que arribaren en una terra habitada. En van menjar fins que foren a les fronteres del país de Canaan.
36. L’ómer o ració diària de mannà era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d’efà.