25. Moisès els digué:– Mengeu-vos-ho avui, perquè avui és dia de repòs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps.
26. Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n’hi haurà.
27. Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar.
28. Llavors el Senyor va dir a Moisès:– Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis?
29. Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.
30. Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.
31. Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.
32. Moisès va dir:– El Senyor ens ha donat aquesta ordre: “Ompliu de mannà la mesura d’un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d’Egipte.”
33. Moisès va dir a Aaron:– Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.
34. Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, Aaron va posar la gerra davant el document de l’aliança, per tal de conservar el mannà.