20. Amb tot, alguns no van fer cas de Moisès i en guardaren per a l’endemà, però es va omplir de cucs i es va podrir. Moisès s’indignà contra ells.
21. Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia.
22. El dia sisè en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisès.
23. Ell els digué:– El Senyor ho ha manat així. Demà és dissabte, dia de repòs consagrat al Senyor. Coeu el que hàgiu de coure, i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demà.
24. Ells ho van guardar fins l’endemà, tal com Moisès havia ordenat, i no s’hi van posar els cucs ni es va podrir.
25. Moisès els digué:– Mengeu-vos-ho avui, perquè avui és dia de repòs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps.
26. Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n’hi haurà.
27. Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar.
28. Llavors el Senyor va dir a Moisès:– Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis?
29. Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.
30. Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.