13. Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada.
14. Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre.
15. Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man hu?» (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:– Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.
16. El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.
17. Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc;
18. però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.
19. Moisès també els va dir:– Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.
20. Amb tot, alguns no van fer cas de Moisès i en guardaren per a l’endemà, però es va omplir de cucs i es va podrir. Moisès s’indignà contra ells.
21. Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia.
22. El dia sisè en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisès.