7. La teva grandesaha derrocat els adversaris.La teva ira s’arborai els consumeix com la palla.
8. Al bufec del teu alès’han apilat les aigües,s’han alçat les onades com un dic,s’ha endurit l’aigua al mig del mar.
9. L’enemic es deia:«Els perseguiré, els agafaré,m’atiparé de repartir botí,em trauré l’espasa,i tots seran meus!»
10. Però bufa el teu alè,i el mar els cobreix;s’enfonsen com plomdins les aigües poderoses.
11. Qui és com tuentre els déus, Senyor?Qui és com tu,magnífic entre els sants?Fas proeses temibles,obres meravelles.
12. Has aixecat la mà,i els ha engolit la terra.
13. Encamines amb amorel poble que has redimit;el teu poder el condueixfins al teu lloc sagrat.
14. Els pobles tremolennomés de sentir-ho;el pànic s’apoderadels habitants de Filistea.
15. Estan esglaiats els cabdills d’Edom,els caps de Moab s’han estremit;s’han espantattots els habitants de Canaan.
16. Han caigut damunt d’ellsel pànic i el terror;la força del teu braçels ha deixat muts com la pedra,mentre el teu poble travessava,Senyor,mentre travessavael poble que t’has fet teu.
17. Fes-lo entrar a la muntanya;implanta’l, Senyor, a la teva heretat,al lloc que has preparatper a residir-hi,al santuarique han bastit les teves mans.