16. Han caigut damunt d’ellsel pànic i el terror;la força del teu braçels ha deixat muts com la pedra,mentre el teu poble travessava,Senyor,mentre travessavael poble que t’has fet teu.
17. Fes-lo entrar a la muntanya;implanta’l, Senyor, a la teva heretat,al lloc que has preparatper a residir-hi,al santuarique han bastit les teves mans.
18. El Senyor serà rei per sempre més!
19. Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d’ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.
20. Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins.
21. Maria entonava la tornada:Canteu al Senyorper la seva gran victòria;ha tirat al marcavalls i cavallers.
22. Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua,
23. fins que arribaren a Marà; però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s’anomena Marà (que vol dir «amargor»).
24. El poble començà a murmurar contra Moisès. Deien:– Què hem de beure?
25. Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l’aigua, i l’aigua es tornà dolça.Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova.