12. Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.
13. Moisès va respondre al poble:– No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més.
14. El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
15. El Senyor va dir a Moisès:– Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa.
16. I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar.
17. Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers.
18. I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
19. L’àngel de Déu, que caminava davant la formació d’Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s’hi va posar la columna de núvol que els anava al davant,
20. i es va situar entre la formació d’Egipte i la d’Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l’una a l’altra.
21. Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir,