15. I com que el faraó s’obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits.”
16. Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d’Egipte.
17. Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se’n a Egipte.»
18. Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortirdel país d’Egipte formats en ordre de batalla.
19. Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.»