35. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.
36. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
38. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
39. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.
41. Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.
42. Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.
43. El Senyor va dir a Moisès i aAaron:– Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual:»No n’ha de menjar cap estranger.
44. »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.
45. »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.
46. »L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.»No li heu de trencar cap os.
47. »Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua.
48. »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.