30. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:– Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.
32. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!»
34. Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.
35. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.
36. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
38. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
39. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.