21. Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué:– Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual.
22. Agafeu un manat d’hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí.
23. Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases.
24. Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills.
25. Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu.
26. I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”,
27. respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.”Llavors el poble s’agenollà i es prosternà.
28. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
29. A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals.
30. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:– Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.
32. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!»
34. Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.