6. Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra.”Moisès es girà i va sortir de davant del Faraó.
7. Els cortesans del faraó li van dir:– Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?
8. Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:– Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d’anar-hi?
9. Moisès va respondre:– Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
10. El faraó els digué:– Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions?
11. Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.
12. Llavors el Senyor va dir a Moisès:– Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.
13. Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes.
14. Van envair tot el país d’Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n’hi haurà mai més cap.
15. Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l’herba i la fruita dels arbres que s’havien salvat de la pedregada. En tot el país d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.