Antic Testament

Nou Testament

Èxode 10:20-29 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

20. Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.

21. El Senyor va dir a Moisès:– Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.

22. Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d’Egipte una tenebra tan espessa

23. que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.

24. El faraó va cridar Moisès i li digué:– Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, però els ramats de vaques i d’ovelles han de quedar-se aquí.

25. Moisès va replicar:– ¿Ens les donaràs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu?

26. Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir.

27. Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir.

28. El faraó digué a Moisès:– Vés-te’n d’aquí i no t’atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs.

29. Moisès li respongué:– Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.

Llegir capítol complet Èxode 10