15. Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l’herba i la fruita dels arbres que s’havien salvat de la pedregada. En tot el país d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.
16. El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir:– He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres.
17. Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
18. Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor.
19. Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte.
20. Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.
21. El Senyor va dir a Moisès:– Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.
22. Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d’Egipte una tenebra tan espessa