3. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.
4. Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent.
5. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.
6. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,
7-10. entre els quals hi havia els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res.
11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,
12. i va dir a la reina Ester:– A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d’Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l’imperi? Però demana el que vulguis i t’ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t’ho concediré.
13. Ester va respondre:– Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.
14. El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.
17. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.
18. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
20. Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.