2. Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.
3. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.
4. Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent.
5. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.
6. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,
7-10. entre els quals hi havia els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res.
11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,
12. i va dir a la reina Ester:– A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d’Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l’imperi? Però demana el que vulguis i t’ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t’ho concediré.
13. Ester va respondre:– Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.
14. El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.
17. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.
18. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
20. Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.