17. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.
18. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
20. Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
22. per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
23. Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit.