14. El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.
17. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.
18. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
20. Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar