13. Ester va respondre:– Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.
14. El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.
17. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.
18. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
20. Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
22. per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
23. Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit.
24. Perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic de tots els jueus, s’havia proposat d’exterminar-los tirant el pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre’ls i eliminar-los.
25. Però quan el rei se’n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.
26. Per això aquests dies s’anomenen Purim, del nom de pur. I per això, seguint les instruccions d’aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït,
27. els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seva descendència i tots el qui s’adherissin al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d’acord amb les dates fixades.
28. Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà.
29. La reina Ester, filla d’Abihail, i Mardoqueu, el jueu, van confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa dels Purim una segona vegada.
30. I enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies de l’imperi de Xerxes augurant-los una pau autèntica