1. Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.
2. Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.
3. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.
4. Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent.
5. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.
6. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,
7-10. entre els quals hi havia els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res.
11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,