3. Ester va parlar altra vegada al rei. Prosternada als seus peus i amb llàgrimes als ulls, suplicava que impedís el mal que Aman, l’agaguita, s’havia proposat de fer contra els jueus.
4. El rei va estendre damunt d’ella el ceptre d’or perquè s’aixequés. Ella es posà dreta davant el rei
5. i li digué:– Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l’imperi.
6. Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge?
7. El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:– Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l’he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni.
8. Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
9. Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus.
10. L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial.