7. Ester va respondre:– Què demano? Quin és el meu desig?
8. Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
9. Aquell dia, Aman se’n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l’entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s’aixecava ni es movia en senyal de respecte, s’omplí d’indignació.
10. Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona.
11. Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l’havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials.
12. I va afegir:– Fins i tot la reina Ester no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei en el convit que havia preparat, i també m’ha tornat a convidar per a demà, a anar-hi amb el rei.
13. Però res d’això no em satisfà mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta del palau reial.
14. La seva dona i tots els seus amics li van proposar que fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d’alt. De bon matí podria demanar al rei que hi pengessin Mardoqueu i després, ben satisfet, podria acompanyar el rei al convit.La proposta va plaure a Aman, i va fer preparar la forca.