3. Llavors el rei li va preguntar:– Què et passa, reina Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
4. Ester va respondre:– Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat.
5. El rei va ordenar que cridessin immediatament Aman per complaure Ester, i tots dos van acudir al convit que Ester havia preparat.
6. Mentre bevien, el rei va dir a Ester:– Demana el que vulguis i t’ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
7. Ester va respondre:– Què demano? Quin és el meu desig?
8. Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
9. Aquell dia, Aman se’n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l’entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s’aixecava ni es movia en senyal de respecte, s’omplí d’indignació.
10. Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona.
11. Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l’havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials.