1. Al cap de tres dies, Ester es va posar els vestits reials i es quedà dreta a l’atri interior del palau, davant la sala de recepcions. El rei s’estava assegut al tron del fons de la sala, enfront mateix de l’entrada.
2. En veure la reina Ester dreta a l’atri, li concedí el seu favor i estengué damunt d’ella el ceptre d’or que tenia a la mà. Ella es va acostar i va tocar la punta del ceptre.
3. Llavors el rei li va preguntar:– Què et passa, reina Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
4. Ester va respondre:– Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat.
5. El rei va ordenar que cridessin immediatament Aman per complaure Ester, i tots dos van acudir al convit que Ester havia preparat.
6. Mentre bevien, el rei va dir a Ester:– Demana el que vulguis i t’ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
7. Ester va respondre:– Què demano? Quin és el meu desig?
8. Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
9. Aquell dia, Aman se’n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l’entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s’aixecava ni es movia en senyal de respecte, s’omplí d’indignació.
10. Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona.
11. Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l’havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials.