15. Els va preguntar:– Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l’ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs?
16. Memucan respongué al rei i als consellers:– La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l’imperi de Xerxes.
17. La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l’autoritat dels seus marits dient-se: “El rei Xerxes va manar de fer venir davant d’ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar.”
18. »Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació.
19. Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: “Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna.” L’edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda.
20. Quan el decret reial s’haurà notificat arreu de l’immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.
21. El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme.
22. Va enviar cartes a totes les províncies de l’imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l’home fos l’autoritat de la casa i que s’hi parlés la llengua materna d’ell.