20. Mardoqueu va escriure aquests fets en un llibret i l’envià als jueus de tot l’imperi d’Artaxerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Declarava festius els dies catorze i quinze del mes d’adar
22. per commemorar que en aquests dies els jueus havien pogut desfer-se dels seus enemics. Tot el mes d’adar havia de ser festiu, ja que durant aquest mes havien passat del dol a l’alegria i dels planys a la festa. L’havien de celebrar com celebraven les diades de noces i de festa, enviant obsequis als amics i als pobres.
23. Els jueus van acceptar això que Mardoqueu els havia escrit.
24. Hi explicava com Aman, fill d’Amedata, el macedoni, els havia combatut i havia decidit d’exterminar-los fixant la data a la sort;
25. i com s’havia presentat al rei a demanar-li que fes penjar Mardoqueu. Al capdavall, doncs, va recaure sobre Aman tot el mal que ell havia tramat contra els jueus: Aman i els seus fills van ser penjats.
26. Per això aquests dies, amb motiu de les sorts, s’anomenen dels Purim, que en la llengua dels jueus significa «sorts» o «destí». Atès el que la carta de Mardoqueu explica sobre aquells esdeveniments, atès també el que els jueus van haver de patir i tot el que els va passar,
27. els jueus acceptaren de bon grat la festa que Mardoqueu havia instituït per a ells, per als seus descendents i per als qui s’adherissin al judaisme. Mai no deixaran de celebrar-la. Aquests dies són un record perenne de generació en generació, en cada ciutat, família i província.