2. El mateix dia foren exterminats els adversaris dels jueus. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.
3. De fet, els governadors de les províncies, els funcionaris i els escribes reials tractaven els jueus amb consideració perquè Mardoqueu els feia respecte.
4. I és que el decret del rei havia estès l’anomenada de Mardoqueu per tot l’imperi. (v. 5)
6. A la ciutat de Susa, els jueus van matar cinc-cents homes.
7-10. Van matar i espoliar també els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’agaguita: Farsannestain, Dalfon i Fasgà, Fardata, Barea i Sarbacà, Marmasim, Arufeu, Arseu i Zabuteu.
11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a Susa.
12. Llavors el rei va dir a Ester:– A la ciutat de Susa, els jueus han mort cinc-cents homes. Com et sembla que hauran procedit fora d’aquí? Digues-me què més vols encara, que ho obtindràs.
13. Ester va respondre al rei:– Concedeix que demà els jueus puguin actuar com han fet avui i penjar els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14. El rei s’hi va avenir i va autoritzar els jueus de la ciutat a penjar els cadàvers dels fills d’Aman.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.