18. En canvi, per als jueus de la ciutat de Susa, que s’havien aplegat encara el dia catorze, però no per reposar, la celebració va ser el dia quinze.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada festiva i s’obsequien amb regals els uns als altres. En canvi, els qui habiten a les grans ciutats celebren aquella diada el quinze del mateix mes. La celebren també festivament i s’obsequien els uns als altres amb regals.
20. Mardoqueu va escriure aquests fets en un llibret i l’envià als jueus de tot l’imperi d’Artaxerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Declarava festius els dies catorze i quinze del mes d’adar
22. per commemorar que en aquests dies els jueus havien pogut desfer-se dels seus enemics. Tot el mes d’adar havia de ser festiu, ja que durant aquest mes havien passat del dol a l’alegria i dels planys a la festa. L’havien de celebrar com celebraven les diades de noces i de festa, enviant obsequis als amics i als pobres.
23. Els jueus van acceptar això que Mardoqueu els havia escrit.
24. Hi explicava com Aman, fill d’Amedata, el macedoni, els havia combatut i havia decidit d’exterminar-los fixant la data a la sort;
25. i com s’havia presentat al rei a demanar-li que fes penjar Mardoqueu. Al capdavall, doncs, va recaure sobre Aman tot el mal que ell havia tramat contra els jueus: Aman i els seus fills van ser penjats.
26. Per això aquests dies, amb motiu de les sorts, s’anomenen dels Purim, que en la llengua dels jueus significa «sorts» o «destí». Atès el que la carta de Mardoqueu explica sobre aquells esdeveniments, atès també el que els jueus van haver de patir i tot el que els va passar,
27. els jueus acceptaren de bon grat la festa que Mardoqueu havia instituït per a ells, per als seus descendents i per als qui s’adherissin al judaisme. Mai no deixaran de celebrar-la. Aquests dies són un record perenne de generació en generació, en cada ciutat, família i província.
28. La festa dels Purim serà celebrada per sempre més. Que no se n’esborri el record en cap generació!
29. La reina Ester, filla d’Aminadab, i Mardoqueu, el jueu, van posar per escrit el que havien fet i van confirmar la carta que instituïa la festa dels Purim. (v. 30)
31. Mardoqueu i la reina Ester la van instituir sota la seva responsabilitat i la confirmaren amb la seva decisió mirant el seu propi bé.
32. Ester va fer-ne una institució perpètua. La carta va ser escrita per servar-ne la memòria.